Màrius Torres va néixer a Lleida el 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 1942. La seva obra consta aproximadament d’ uns 150 poemes. Els temes que més hi abunden són l’amor, l’amistat, la solitud, la mort... íntimament units a la seva trajectòria vital. Per altra banda va haver de competir amb el silenci de la postguerra i el desconeixement de la seva obra. La seva poesia es classificaria dins de la corrent simbolista dels anys XX.
El simbolisme va ser un moviment artístic que tracta de traduir el món espiritual de l’artista amb signes de la realitat sensible.
El poema “LA CIUTAT LLUNYANA” és un sonet format per versos de 14 síl•labes, és a dir d’art major, i aquest tipus de vers s’anomena “vers alexandrí”. L’esquema rítmic d’aquest poema es ABAB per als quartets, i CDD per ambdós tercets encadenats. El tòpic literari que es representa en aquest poema és:
• Contemptus mundi: L’autor sent un menyspreu degut a l’enfonsament de la seva ciutat, que suposadament per la època en la qual va conviure, va acabar en mans dels franquistes.
Aquest poema es pot dividir en 2 parts:
• 1a part: Comprèn els 2 primers quartets de la obra. Descriu la seva ciutat enfonsada.
• 2a part: La conclusió és un crit d’esperança, descriu una altra ciutat més esplendorosa que evoca més esperança en una victòria.
La conclució que podem treure d’aquest poema és que l’autor sent una gran tristesa per l’enfosament de la seva ciutat i evoca una ciutat ideal capaç de superar les circumstàncies.
Recursos literaris:
-El títol d’aquest poema és una metàfora metonímica perquè es refereix alhora a Catalunya, als catalans, però també a conceptes i idees abstractes en què els catalans havien confiat obtenir un futur més ple i lliure.
- Metàfores. (Ex: una relacionada amb la ciutat simbòlica de què parla el poeta). Ex: vers 1.
- Personificacions.
JAUME ESCRIGAS, SERGI FAJAS, GERARD CASAS
viernes, 13 de mayo de 2011
jueves, 12 de mayo de 2011
Súnion! de Carles Riba
Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
Carles Riba va neixer el dia 23 de Setembre de 1893 a Barcelona. Va cursar els estudis de Dret, Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu. Completà la seva formació clàssica amb viatges a Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920. Va treballar a la Fundació Bernat Metge i va passar a ser professor de grec a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1934. En motiu del règim franquista es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França). Fou el portaveu indiscutible dels intel·lectuals catalans.
El poema forma part del llibre Les elegies de Bierville 1943( volum publicat en el retorn de Carles Riba a Barcelona).
El poema forma part del llibre Les elegies de Bierville 1943( volum publicat en el retorn de Carles Riba a Barcelona).
S’inspira en la visió del temple de Súnion, d’alt d’un promontori sobre el mar, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües.
Estableix un paral·lelisme amb la seva situació d’exiliat. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, perdut ara Bierville, gràcies a la força que li provoca el record del temple, que actua com a far salvador, podrà retornar a la pàtria. Per al nadiu d’aquella terra, és temple i; per l’exiliat, que és ell, funciona com a imatge del seu record, i aquesta imatge consola la seva situació d’exiliat. És una imatge nítida, salvadora, que consola el seu pessimisme, els seus tristos pensaments (“oh precís, oh fantasmal”: perquè és una imatge i perquè no és real al seu cap).
Als versos finals pren consciència que en aquesta vida no s’és ric pel que es pugui tenir, sinó per tot el que hem donat als altres, fins i tot el sacrifici solidari de l’exiliat a favor de les llibertats de la pàtria.
Estableix un paral·lelisme amb la seva situació d’exiliat. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, perdut ara Bierville, gràcies a la força que li provoca el record del temple, que actua com a far salvador, podrà retornar a la pàtria. Per al nadiu d’aquella terra, és temple i; per l’exiliat, que és ell, funciona com a imatge del seu record, i aquesta imatge consola la seva situació d’exiliat. És una imatge nítida, salvadora, que consola el seu pessimisme, els seus tristos pensaments (“oh precís, oh fantasmal”: perquè és una imatge i perquè no és real al seu cap).
Als versos finals pren consciència que en aquesta vida no s’és ric pel que es pugui tenir, sinó per tot el que hem donat als altres, fins i tot el sacrifici solidari de l’exiliat a favor de les llibertats de la pàtria.
Recursos literaris:
- Personificació del temple
- Identificació del poeta amb el temple.
- Personificació del temple
- Identificació del poeta amb el temple.
Oda a catalunya des dels tròpics Agustí Bartra
Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l’enyorança
d’ulls immòbils i lentes llàgrimes que necessita
orfeons i corrandes,
sinó la duresa del temps que fa navegables els records
i desenterra imatges.
No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,
renova el gust d’oblidades farines
i desvetlla l’ombra d’una flor en un rostre,
sinó el crit de zel fluvial…
Vigoria del vol de la meva sang sense diàleg,
zenit del meu cor i de les marxes mudables,
ets tu, Pàtria!
El món m’oculta l’uniforme de la teva tristesa noble i callada,
però no deixen d’arribar-me les barques que endolades
clandestinament…
Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel
del teu nom,
aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,
i em sorprenc a les platges cercant les ruïnes d’un palúdic àngel
de madrèpora.
Estrany dins l’aire estrany,
circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres
sentint com el meu cor accedeix a la sirga d’un continent d’agulles,
comprenent el rictus d’aquestes roques tan fabulosament
allunyades dels pins…
Oh Pàtria que tant se t’ha estimat flautejant,
¿què faig aquí fugitiu de tota arribada,
assetjat per atlètiques aromes,
dins les tardes de cavalls i arcs iris?
També sabria plorar-te,
sanglotar damunt les mans estimades que també duen
anells nòmades…
Plor i sanglot potser, però l’enyorança no.
¿Com podria enyorar-te si no has desprès de mi,
si ets tan forta d’existència com l’amor en el refugi dels cossos?
…………………………………………………………………………….
Tu ets la terra,
l’arbre,
el foc.
Invenciblement s’ha d’anar aixecant el so de la teva caiguda,
el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,
sota els arcs de l’alba nova.
Jo només visc per l’entrada lluminosa dels teus ocells
als graners del futur,
per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes…
jueves, 5 de mayo de 2011
COM SÉ QUE ES BESA
L’autor de “COM SÉ QUE ES BESA” ÉS JOAN SALVAT- PAPASSEIT
Papasseit va néixer al 1894 i va morí al cap de 30 anys. Tot i la seva curta vida es pot considerar un dels principals poetes de la literatura d’avantguarda. En els seus inicis la seva obra respon a un pensament anarquista i sentimental però més endavant evoluciona a un estil més personal.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics i morals vigents en aquell moment amb un esperit de protesta. De fet les Avantguardes són l'expressió més clara de la nova societat.
El poema és un cal•ligrama en forma de vaixell. El llenguatge del poema és una barreja entre el francès i el català.
Estructura: El cal•ligrama, pren la forma d’un vaixell veler, fragmentat en quatre parts: el casc (que ens situa geogràficament en el lloc de l’acció: el port de Marsella), un primer pal amb la bandera (que explica que una noia prega al mariner- poeta que la prengui amorosament), un segon pal (amb el vers que serveix per subtitular el poema i que explicita l’acció amorosa tal com la pensa el mariner) i les veles (remarquen que en tot joc amorós hi ha perill de presència d’enemics que poden prendre l’enamorada.
Papasseit va néixer al 1894 i va morí al cap de 30 anys. Tot i la seva curta vida es pot considerar un dels principals poetes de la literatura d’avantguarda. En els seus inicis la seva obra respon a un pensament anarquista i sentimental però més endavant evoluciona a un estil més personal.
Els moviments d'Avantguarda són un conjunt de tendències artístiques i literàries que sorgiren durant el primer terç del segle XX, especialment a França i Itàlia amb una voluntat de ruptura dels models artístics i morals vigents en aquell moment amb un esperit de protesta. De fet les Avantguardes són l'expressió més clara de la nova societat.
El poema és un cal•ligrama en forma de vaixell. El llenguatge del poema és una barreja entre el francès i el català.
Estructura: El cal•ligrama, pren la forma d’un vaixell veler, fragmentat en quatre parts: el casc (que ens situa geogràficament en el lloc de l’acció: el port de Marsella), un primer pal amb la bandera (que explica que una noia prega al mariner- poeta que la prengui amorosament), un segon pal (amb el vers que serveix per subtitular el poema i que explicita l’acció amorosa tal com la pensa el mariner) i les veles (remarquen que en tot joc amorós hi ha perill de presència d’enemics que poden prendre l’enamorada.
lunes, 2 de mayo de 2011
tot l'enyor de demà
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
Vocabulari:
Aeropla: Avió
Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones.
Adroguer: Persona que te una adrogueria o qui o despatxa
Quitxalla: Conjunt de nens i nenes petites, canalla.
Fressa: Soroll, enrenou, brogit.
Comentari:
Joan Salvat Papasseit, en aquest poema ens transmet les seves ganes de viure, encara que a de sofrir l´ agonia de la seva enfermetat (la tuberculosi). Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar (per que la seva enfermetat no el deixa fer vida normal). Papasseit manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament, també ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el titol (Tot l’enyor de dema), per a Salvat Papasseit la mort no es dolenta (pensament occidental unit amb el pensament oriental) i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna (creu en una roda de rencarnació, com un ciclo que mai acaba).
Papasseit observa les tanques amb flors, les places lluentes de claror del sol, la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el bailet que vol vendre el diari, el trenvia, el carter, l’aeropla, les dones del barri matineres,direcció al mercat, el veïnat senser, els carreters dormits, la vida del carrer. El bailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat, la claror i les flors el color de la vida. La noia que porta la llet la bellesa, la sensualitat i la delicadesa, tot es una selecció o conjunt de escenes nitides, sustantibitzades i pures plenes de color, comm si el matex autor les hagues pintat.
Tema: L’emfermetat de l’autor ocupa el primer pla, la seva actitut es optimista i amb delit la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat.
Estructura: El poema te una numeració molt senzilla, tot esta dividit en episodis plens de impresions que veu o recorda, tot esta lligat.La metrica es força regular, en la primera part del poema domina l'estrofa de 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6,6,6,6,(6+6)6,(6+6)6,3,3.En la segona 3,(6+6),6,6,6,6,(6+6)6,4(6+6),6,4,6,6,6,6,(6+3),6,6,6,6,6,(6+6)10,(6+6),6.I en la tercera part 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,6,3,5,6,6,6,4,2,6,2,6,6,6,3,3.
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
Vocabulari:
Aeropla: Avió
Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones.
Adroguer: Persona que te una adrogueria o qui o despatxa
Quitxalla: Conjunt de nens i nenes petites, canalla.
Fressa: Soroll, enrenou, brogit.
Comentari:
Joan Salvat Papasseit, en aquest poema ens transmet les seves ganes de viure, encara que a de sofrir l´ agonia de la seva enfermetat (la tuberculosi). Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar (per que la seva enfermetat no el deixa fer vida normal). Papasseit manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament, també ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el titol (Tot l’enyor de dema), per a Salvat Papasseit la mort no es dolenta (pensament occidental unit amb el pensament oriental) i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna (creu en una roda de rencarnació, com un ciclo que mai acaba).
Papasseit observa les tanques amb flors, les places lluentes de claror del sol, la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el bailet que vol vendre el diari, el trenvia, el carter, l’aeropla, les dones del barri matineres,direcció al mercat, el veïnat senser, els carreters dormits, la vida del carrer. El bailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat, la claror i les flors el color de la vida. La noia que porta la llet la bellesa, la sensualitat i la delicadesa, tot es una selecció o conjunt de escenes nitides, sustantibitzades i pures plenes de color, comm si el matex autor les hagues pintat.
Tema: L’emfermetat de l’autor ocupa el primer pla, la seva actitut es optimista i amb delit la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat.
Estructura: El poema te una numeració molt senzilla, tot esta dividit en episodis plens de impresions que veu o recorda, tot esta lligat.La metrica es força regular, en la primera part del poema domina l'estrofa de 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6,6,6,6,(6+6)6,(6+6)6,3,3.En la segona 3,(6+6),6,6,6,6,(6+6)6,4(6+6),6,4,6,6,6,6,(6+3),6,6,6,6,6,(6+6)10,(6+6),6.I en la tercera part 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,6,3,5,6,6,6,4,2,6,2,6,6,6,3,3.
Aigua-marina de Josep Maria de Segarra
Aigua-marina
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d’aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem,
i en la fusta de l’escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.
COMENTARI
En aquest poema ens situem en un context mariner i marítim. Tracta el seu entorn com el món dels vius, i que té por de la mort. Finalment accepta la mort i vol aprofitar el que li queda de vida, i aprofita per declarar-se al seu amor.
Al inici del poema ens introdueix en un equilibri desitjat, és a dir, que desitja ser lliure com un ocell però no canviar mai de lloc on viure. La idea bàsica del poema és el Carpe Diem, aprofitar la vida, i suposa una vida calmada i tranquil·la en una cala que és el locus amoenus del paisatge per aconseguir l’amor.
En la segona estrofa, ens queda clar aquesta idea de viure el dia a dia sense preocupar-nos de on anirem quan morim. “Creure en la fusta del rem i en la fusta de l’ escàlem” , significa que només hem de creure allò que podem veure i sentir.
I en la tercera estrofa ens arriba la idea clau i principal del poema, l’amor, ja que diu que tot el que fem, ho hem de fer amb les parpelles obertes i el cor obert, amb els cinc sentits, sense avergonyir-se del que pugui passar durant la nit.
I en els versos de l’última estrofa veiem l’amor pur i desitjat. Fa referència a la rosa i les seves espines, com que tot amor té els seus petits entrebancs i problemes, però que, malgrat tot, és tan bell com una rosa. I fa referència al vent, element clau dels poemes de Joan Maria de Segarra, com a element que fa que l’amor entre aquesta parella sigui tan pur i clar com l’aigua marina.
MÈTRICA
En aquest poema podem observar que hi ha una gran diversitat mètrica i d’estrofes. Està estructurat en quatre estrofes de diferent nombre de versos amb un metre irregular. La majoria són heptasíl·labs, però també hi ha tetrasíl·labs, pentasíl·labs octosíl·labs i algun decasíl·lab. Aquest poema mostra una certa irregularitat de rima.
FIGURES RETÒRIQUES
voldria, ni molt ni poc : Antítesi
ésser lliure com una ala: Comparació
sense dubte, ni enveja, ni enemic: Polisíndeton
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent, : Anàfora
i el teu amor, transparent
encendre el foc
del pensament que vibra, - metàfora
rosa i espina: Antítesi
i el teu amor, transparent: Metàfora
com una aigua-marina : Comparació
Poesia recitada: http://www.youtube.com/watch?v=PAE6TY6ftu0
Suscribirse a:
Entradas (Atom)