Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall
(Poesies, 1895)avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall
COMENTARI:
Joan Maragall
- Va néixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1860, i va morir el 20 de desembre de 1911.
- Poeta escriptor català i un dels màxims representants de la poesia modernista.
- Va introduir bona part de la poesia alemanya traduint Nietzsche i Goethe.
- Va rebre bastants premis durant la seva carrera, d’ entre els quals destaquen els Jocs Florals de Barcelona i Badalona.
• Temàtica:
§S’emmarca dins els poemes que tenen com a principal tema: la natura.
§ S’hi descriu el que observa el poeta; no embelleix el poema amb els recursos de la retòrica del paisatge.
§ Explica l’escena de com una vaca es torna cega i com va a veure aigua.
§ Hi observem la personificació fent que la vaca pugui sentir emocions humanes.
§ Fa servir la paraula viva: llenguatge espontani, sense manipulacions ni cesures retòriques
• Mètrica i rima:
§ Ús de versos decasíl·labs, llargs i d’art major.
• Versos bàsicament blancs i presència d’alguna rima assonant.
Va ser traduïda al castellà per l’autor Miguel de Unamuno
Crec que és un poema moralista ja que, tracta el tema de la vaca com si ell sentís compassió i tristesa per ella. El tema que tracta Joan Maragall és el que ell solia utilitzar tot i que tamnbé tractava l'amor i la llegenda.
ResponderEliminarNo hi ha gaires figures retòriques, peró a part de la personificació podem trobar una enumeració a la quarta estrofa.
Aquest poema m'agrada bastant perqué es fàçil d'entendre i el llenguatge no es tan arcaic com el dels poetes anteriors, ergo és mes comprensible.
Estic totalment d'acord amb la Qralt, si portéssim la figura de la vaqueta a un àmbit nostre, i tinguéssim la mateixa situació de vida que ella, molts haguéssim tirat la tovallola, i en canvi, la vaca tira endavant. Tot i que a primer ull no ens pugui representar un poema optimista, crec que Maragall tenia un objectiu moral amb una base optimista quan escrivia aquest poema. Endavant vaca >.<!
ResponderEliminarPS: Podriem relacionar aquest poema amb alguns aspectes de la realitat/societat.