viernes, 15 de abril de 2011

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

       Joan Maragall
(Poesies, 1895)



COMENTARI:

 Joan Maragall
- Va néixer a Barcelona el 10 d’octubre de 1860, i va morir el 20 de desembre de 1911.
- Poeta escriptor català i un dels màxims representants de la poesia modernista.
- Va introduir bona part de la poesia alemanya traduint Nietzsche i Goethe.
- Va rebre bastants premis durant la seva carrera, d’ entre els quals destaquen els Jocs Florals de Barcelona i Badalona.
 
Temàtica: 
§S’emmarca dins els poemes que tenen com a principal tema: la natura.
§ S’hi descriu el que observa el poeta; no embelleix el poema amb els recursos de la retòrica del paisatge.
§ Explica l’escena de com una vaca es torna cega i com va a veure aigua.
§ Hi observem la personificació fent que la vaca pugui sentir emocions humanes.
§ Fa servir la paraula viva: llenguatge espontani, sense manipulacions ni cesures retòriques
 
Mètrica i rima:
§ Ús de versos decasíl·labs, llargs i d’art major.
Versos bàsicament blancs i presència d’alguna rima assonant.
Va ser traduïda al castellà per l’autor Miguel de Unamuno

2 comentarios:

  1. Crec que és un poema moralista ja que, tracta el tema de la vaca com si ell sentís compassió i tristesa per ella. El tema que tracta Joan Maragall és el que ell solia utilitzar tot i que tamnbé tractava l'amor i la llegenda.
    No hi ha gaires figures retòriques, peró a part de la personificació podem trobar una enumeració a la quarta estrofa.
    Aquest poema m'agrada bastant perqué es fàçil d'entendre i el llenguatge no es tan arcaic com el dels poetes anteriors, ergo és mes comprensible.

    ResponderEliminar
  2. Estic totalment d'acord amb la Qralt, si portéssim la figura de la vaqueta a un àmbit nostre, i tinguéssim la mateixa situació de vida que ella, molts haguéssim tirat la tovallola, i en canvi, la vaca tira endavant. Tot i que a primer ull no ens pugui representar un poema optimista, crec que Maragall tenia un objectiu moral amb una base optimista quan escrivia aquest poema. Endavant vaca >.<!
    PS: Podriem relacionar aquest poema amb alguns aspectes de la realitat/societat.

    ResponderEliminar