Ab una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora un dia;
Sos cabells de finíssima atzabeja
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora un dia;
Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, ab són contrari, més compeja
I, com la mà de una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m’alterava
I, temerós de alguna gran desgràcia,
De prendre’ls tregües ganes me venien.
Aquesta poesia va ser escrita per Francesc Vicent Garcia.
Es tracta d’un poema amorós on predomina la utilització de figures retòriques pròpies del Barroc, ja que aquest poema pertany a aquest període.
Pel que fa a l’estructura del poema podem dir que es tracta d’un sonet:
dividit en quatre estrofes, dos quartets i dos tercets, catorze versos decasíl·labs d’art major amb rima consonant
Quina diferència amb els poemes que haviem treballat fins al moment del rector de vallfogona no? La veritat que em va sorprendre molt un poema com aquest, no sé, potser havia catalogat al poeta com a escriptor d'obres escatològiques només.
ResponderEliminarDevia ser això. Tot i haver sentit recitat només un poema a classe quan l'estudiàvem, de la vessant escatològica, no hem d'oblidar que per altra banda també va tenir un estil elegant, seriós, i sobretot carregat de figures retòriques, propi del Barroc.
ResponderEliminarAlgú coneix on puc trobar aquelll poema català titulat La negra???
ResponderEliminar