Oda a Espanya de Joan Maragall

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill

que et parla en llengua - no castellana:

parlo en la llengua - que m'ha donat

la terra aspra:

en 'questa llengua - pocs t'han parlat;

en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins

i dels que per la pàtria moren:

les teves glòries - i els teus records,

records i glòries - només de morts:

has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.

Per què vessar la sang inútil?

Dins de les venes - vida és la sang,

vida pels d'ara - i pels que vindran:

vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor

i massa poc en el teu viure:

tràgica duies - a morts els fills,

te satisfeies - d'honres mortals,

i eren tes festes - els funerals,

oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens

dels fills que duies - a que morissin:

somrients marxaven - cap a l'atzar;

i tu cantaves - vora del mar

com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?

Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:

tot ho perderes, - no tens ningú.

Espanya, Espanya, - retorna en tu,

arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;

que el plo' et torni feconda, alegre i viva;

pensa en la vida que tens entorn:

aixeca el front,

somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.

No sents la meva veu atronadora?

No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?

Has desaprès d'entendre an els teus fills?

Adéu, Espanya!

Aquí teniu un resum del nostre comentari:

1. INRODUCCIÓ
   • Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.
   • Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants (1900).
   Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de segle XX.
2. AUTOR
   • 1860-1911
   • Era burgès, va estudiar dret i es va fer periodista.
   • Va passa per diverses etapes vitalistes i decadentistes.
   • La seva obra té una temàtica molt àmplia.
   • És el poeta més important del modernisme.
   • La seva obra mostra un concepte únic de la poesia i de la missió de poeta (guia per a la societat).
   JOAN MARAGALL
3. MOVIMENTS LITERARIS
   • Proposta de modernitzar la societat catalana.
   • Canviar a través de l’acció cultural.
   • Trencament amb la cultura oficial espanyola.
   • Incorporació dels corrents d’Europa.
   • Conflictes entre l’artista i la societat.
   • Nacionalisme
   • Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.
   • Inconformisme i voluntat de lluita.
   MODERNISME
4. ESTRUCTURA
   • Oda dividida en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor.
   • Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i Espanya.
   • Estrofes 2 i 4: referència a la visió antiquada dels governants.
   • Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en batalla.
   • Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de l’estat o a la possible independència catalana.
5. ARGUMENT
   • Catalunya parla a Espanya en català.
   • Record de que Espanya no té glòria.
   • Perquè matar si la sang és vida?
   • Record de que Espanya no té honor.
   • Reflexió de la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la interrogació.
   • Crida a que Espanya es salvi (modernització).
   • Comiat d’Espanya per una possible independència.
6. MÈRTICA
   • Vuit estrofes.
   • Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats.
   • Versos d’art menor.
   • Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextetes. La majoria són versos blancs.
   • Rima assonant.
7. FIGURES RETÒRIQUES
   • Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya.
   • Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals”
   • Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?”
   • Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”
   • Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?”
   • Epifonema: “Adéu, Espanya!”
8. COMENTARI
   • Aquesta obra fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba.
   • Es mostra la posició de Maragall, i dels catalans, davant la política paralitzadora del govern de la Restauració, i l’intent de canvi i de regeneració.