martes, 26 de abril de 2011

Oda a Espanya de Joan Maragall

Oda a Espanya

Escolta, Espanya, - la veu d'un fill
que et parla en llengua - no castellana:
parlo en la llengua - que m'ha donat
la terra aspra:
en 'questa llengua - pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.

T'han parlat massa - dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries - i els teus records,
records i glòries - només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te - molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes - vida és la sang,
vida pels d'ara - i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves - en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies - a morts els fills,
te satisfeies - d'honres mortals,
i eren tes festes - els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos - marxar replens
dels fills que duies - a que morissin:
somrients marxaven - cap a l'atzar;
i tu cantaves - vora del mar
com una folla.

On són els barcos. - On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava:
tot ho perderes, - no tens ningú.
Espanya, Espanya, - retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva't, oh!, salva't - de tant de mal;
que el plo' et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? - no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua - que et parla entre perills?
Has desaprès d'entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Aquí teniu un resum del nostre comentari:

  1. INRODUCCIÓ
    • Joan Maragall va escriure “Oda a Espanya” el 1898.
    • Aquest poema forma part d’ “Els tres cants de la guerra”, que juntament amb “Els adéus” i “Cant del retorn” forma “Visions i Cants (1900).
    Aborda el tema nacionalista des de la perspectiva que prenia la política catalana a l’inici de segle XX.
  2. AUTOR
    • 1860-1911
    • Era burgès, va estudiar dret i es va fer periodista.
    • Va passa per diverses etapes vitalistes i decadentistes.
    • La seva obra té una temàtica molt àmplia.
    • És el poeta més important del modernisme.
    • La seva obra mostra un concepte únic de la poesia i de la missió de poeta (guia per a la societat).
    JOAN MARAGALL
  3. MOVIMENTS LITERARIS
    • Proposta de modernitzar la societat catalana.
    • Canviar a través de l’acció cultural.
    • Trencament amb la cultura oficial espanyola.
    • Incorporació dels corrents d’Europa.
    • Conflictes entre l’artista i la societat.
    • Nacionalisme
    • Natura i paisatge reflexen l’estat d’ànim.
    • Inconformisme i voluntat de lluita.
    MODERNISME
  4. ESTRUCTURA
    • Oda dividida en sis quintets i dos sextetes de versos octosíl·labs amb cesura d’art menor.
      • Estofes 1 i 3: diàleg entre Catalunya i Espanya.
      • Estrofes 2 i 4: referència a la visió antiquada dels governants.
      • Estrofes 5 i 6: Reflexió sobre la mort inútil dels soldats en batalla.
      • Estrofes 7 i 8: Crida a la modernització de l’estat o a la possible independència catalana.
  5. ARGUMENT
    • Catalunya parla a Espanya en català.
    • Record de que Espanya no té glòria.
    • Perquè matar si la sang és vida?
    • Record de que Espanya no té honor.
    • Reflexió de la mort inútil dels soldats en el front cubà a través de la interrogació.
    • Crida a que Espanya es salvi (modernització).
    • Comiat d’Espanya per una possible independència.
  6. MÈRTICA
    • Vuit estrofes.
    • Versos octosíl·labs amb cesura (4+4), hi ha algunes irregularitats.
    • Versos d’art menor.
    • Rima - -AA-, amb irregularitats a les sextetes. La majoria són versos blancs.
    • Rima assonant.
  7. FIGURES RETÒRIQUES
    • Personificació: diàleg entre Catalunya i Espanya.
    • Enumeració: “tràgica duies –a mort els fills,/ te satisfeies –d’honres mortals,/ i eren tes festes –els funerals”
    • Interrogació retòrica: “On són els barcos? –On són els fills?”
    • Anàfora: “Espanya, Espanya...”; “Salva’t, oh salva’t...”
    • Interrogació retòrica : “On ets, Espanya?”
    • Epifonema: “Adéu, Espanya!”
  8. COMENTARI
    • Aquesta obra fa referència a la crisi colonial generada arran de la guerra de Cuba.
    • Es mostra la posició de Maragall, i dels catalans, davant la política paralitzadora del govern de la Restauració, i l’intent de canvi i de regeneració.

14 comentarios: