martes, 12 de abril de 2011

La balada de la garsa i l'esmerla

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
pennatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres;
i, al seu costat, estava una esmerla,
ab un tal gest, les plomes i lo llustre,
que no és al món poeta tan il·lustre,
que pogués dir les llaors de tal perla;
i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada:

»Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.
Si muir per vós, llavors creureu
l’amor que us port,
e no es pot fer que no ploreu
la trista mort
d’aquell que ara no voleu;
que el mal que pas no em pot jaquir,
si no girau
los vostres ulls, que em vullen dir
que ja no us plau
que io per vós haja a morir.»

Joan ROÍS DE CORELLA (segle XV)

5 comentarios:

  1. Aquest és un resum del nostre comentari:

    Joan Roís de Corella poeta del segle XV, va pertànyer a l’escola valenciana. Va ser l’últim poeta medieval i ja va incorporar elements renaixentistes com la riquesa d’imatges i la participació de la natura harmònica.
    Aquest poema és una balada, que era un gènere que feien servir els trobadors per tal de cantar històries d’amor. És una història d’amor entre aquest trobador (esmerla) i la dama (garsa). Aquesta balada està dividida en dues parts:
    -En la primera part del poema el trobador ens presenta la merla i la garsa. Ens presenta la garsa com una cosa alegre i desprès la merla com una perla molt il•lustre.
    -En la segona part, el poeta es lamenta de la situació on es troba perquè està enamorat d’una dama que no el correspon. L’única manera que pot curar el seu mal (el mal de que no és correspost per la dama) és que la dama el miri amb els seus ulls, això significarà que ja no fa falta que mori per ella.
    Primera part: 10 versos decasíl•labs (4+6), rima consonant i creuada i dos versos finals aparellats (ABBA CDDC EE). Segona part: 3 estrofes de 5 versos. Els octosíl•labs i tetrasíl•labs rima consonant i encadenada (ababa cdcdc ababa)

    ResponderEliminar
  2. Afegeix-ho també que Joan Roís de Corella tenia tres tipologies d'obra profana, l'obra amorosa, l'obra mitològica i l'obra de circumstàncies, en aquest cas el nostre poema és dins de l'obrea amorosa. Això si també va escriure obra religiosa però no amb tanta importancia.

    ResponderEliminar