sábado, 14 de mayo de 2011

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL_ A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL





BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL_ A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.
Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, cadena clara,
serra, plaer, claror meva!
Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.


Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.



Aquest poema de Pòrcel, ja introdueix el tema a tractar en el títol: Una Mallorca durant la guerra civil, és a dir, en mans feixistes. En concret, ens descriu sentimentalment el paisatge mallorquí amb un to nostàlgic, ja que està enyorat d’ell. Mallorca és la seva terra, i ara a causa de l’exili la té que abandonar, però ell està orgullós i resumeix el sentiment en el penúltim vers: “Tota la meva vida es lliga a tu”.

Oficialment, el poema està dividit en tres parts, tot i que visualment només diferenciem dues. La primera la conformen els versos de l’1 al 10, i trobem una descripció del paisatge mallorquí (color blau): els camps verds, les arbredes, el color blau del mar que es retalla en les muntanyes, el de les pedres, la pluja... no obstant, aquesta descripció ens la relata a partir dels seus records, és a dir, no és una percepció en present de l’autor, són simples RECORDS (lògicament representats amb blau). La segona part va dels versos 11 al 17, aquí trobem una oposició directa amb la primera part, ens situem en el PRESENT, ja no són records, i els elements de la natura s’han transformat en els seus contraris (representats amb verd): els camps verds s’han cremat, les arbredes ara són jardins i l’atzur passa a ser el capvespre. Un paisatge causat per la guerra. I finalment, la tercera part la formen els dos últims versos, on l’autor, orgullós de la seva terra, s’ UNEIX amb ella a l’igual que la NIT I LES FLAMES A LA FOSCA.

Un poema que ens toca l’ànima ja que ha sigut una guerra recent, històricament parlant, i tenim consciència de que va ser un perjudici en tots els àmbits. Amb aquest poema podem veure com en un àmbit individual (ja que són els sentiments del poeta) i emocional, la guerra va marcar a Bartomeu Rosselló-Pòrcel.


- Raquel i grup.





No hay comentarios:

Publicar un comentario