Aquest poema titulat No el prengueu, el fals marit el va escriure Cerverí de Girona. És considerat l'últim gran poeta de la tradició trobadoresca a Catalunuya. Per tant el poema el situem a l'Edat Mitjana.
Aquest poema es basa en el tema més conegut dels trobadors en l'aspecte de la lírica amoros, l'amor cortés. Aquest amor és entre la midons o dama i el trobador, és a dir una relació extramatrimonial de la dama. El trobador era ajudat pel seu company conegut com l'amic i, la seva funció era avisar quan estava a punt de sortir el sol, per tal que no es descobrís aquest amor. El trobador en senyal de sàtira anomenava al marit de la dama gilós, que tenia un seguit de vasalls pendents de vigilar a la dama a la nit. Aquests vassalls eren anomenats lausangiers. Dins del poema a la dama l'anomena Jana abrinada i la sàtira que realitza en vers al marit s'observa durant tot el poema. Per finalitzar l'últim element que podem observar és l'intent de persuació del trobador cap a la dama en els versos setze i dinou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario