sábado, 14 de mayo de 2011

MARIA ANTÒNIA SALVÀ_ L'ENCÍS QUE FUIG





MARIA ANTÒNIA SALVÀ_ L’ENCÍS QUE FUIG

Boira que el cim vas fregant volandera,
flaire qui passes amb l'ala del vent,
signe de neu que entre molsa i falguera
dius ta cançó per rocosa pendent,

rous matinals i poncelles descloses,
com jo fruesc vostre encís fugitiu!
Dins el misteri que esfulla les roses
veig la Bellesa qui passa i somriu.

Amb quin plaer d'exquisida recança
jo l'he sentida
quan passa pel món,
que en sa escomesa
ja duu l'enyorança,
de tan seguit com s'allunya i se fon!

Tota ma vida tremola agraïda
quan un moment
l'he sentida vibrar.
Mes ella passa, i què en resta a la vida
sinó el
neguit de sentir-la passar?

Oh aquell desfici (intranquil•litat)
qua mai s'agombola!
Oh aquella amor consirosa i plaent,
de tot quant fuig, o qui passa, o qui vola,
boira del cim
o fontana d'argent!





Aquest poema de Mª Antònia Salvà, es troba dins del llibre “Espigues en flor “ prologat per Jacint Carner, amb el qual tenien una gran amistat i una mútua admiració.



El poema és simple, és un ELOGI i una ADMIRACIÓ constant cap a la natura. Salvà, percep la natura, la sent, i a més, ens dóna a conèixer com se sent ella davant aquesta. Amb un to, però, nostàlgic, ja que és conscient que aquesta natura desapareix, deixant això si, una essència i un record. Per tant, quan ella percep la naturalesa la frueix perquè sap que de seguida s’allunyarà i es fondrà. Aquest sentiment d’allunyament resta en la vida d’una persona que l’ha sentida passar; aquella que no la sap sentir, no copsarà el neguit i el desfici de sentir-la marxar, perquè no l’haurà sentida arribar.

Ara, seguint la mateixa dinàmica que el primer poema penjat, ressaltarem amb colors totes aquelles parts que ens poden ajudar a entendre millor el comentari previ.
Primer de tot, hem de dir que trobem una APÒSTROFE en la última estrofa, ja que es clou amb una referència a la BOIRA DEL CIM o a la FONTANA D’ARGENT, els dos elements que obren el poema i que generen els moments de BELLESA. Aquests moments, els hem representat amb el color vermell i amb negreta, perquè són els més directes, aquells on veiem clar la admiració de Salva per la natura. El color taronja ens marca tots aquells elements de natura introduïts en les dues primeres estrofes. A més, hem de diferenciar com se sent ella davant la natura, i com la sent, és a dir, com la sent passar. Respectivament, ho representem amb els colors verd i blau. I finalment dir, que la frase amb negreta “Encís fugitiu” l’hem marcada perquè fa referència al títol, un efecte, un sentiment que fuig.
Hem separat el poema amb dues parts, la primera part, està tota escrita amb cursiva i la segona normal, i és que, creiem que la primera part introdueix aquesta natural que percep, i que en la segona ja ens mostra la seva relació subjectiva amb la natura.




La veritat és que ens agrada molt llegir poemes tan sentimentals perquè ens permeten arribar més directament als sentiments de l’autora i així entendre-la millor.



Raquel i grup.

3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. faltaria estructurar-ho una mica millor ja que es difícil d'entendre i no es atractiu a la vista.

    ResponderEliminar
  3. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar