Aigua-marina de Josep Maria de Segarra

Aigua-marina

Voldria, ni molt ni poc:

ésser lliure com una ala,

i no mudar-me del lloc

platejat d’aquesta cala;

i encendre el foc

del pensament que vibra,

i llegir només un llibre

antic,

sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,

quan la mort ens cridi al tàlem:

creure en la fusta del rem,

i en la fusta de l’escàlem.

I fer tot el que fem,

oberts de cor i de parpelles,

i amb tots els cinc sentits;

sense la por de jeure avergonyits

quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament

rosa i espina;

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent,

i el teu amor, transparent

com una aigua-marina.

COMENTARI

En aquest poema ens situem en un context mariner i marítim. Tracta el seu entorn com el món dels vius, i que té por de la mort. Finalment accepta la mort i vol aprofitar el que li queda de vida, i aprofita per declarar-se al seu amor.

Al inici del poema ens introdueix en un equilibri desitjat, és a dir, que desitja ser lliure com un ocell però no canviar mai de lloc on viure. La idea bàsica del poema és el Carpe Diem, aprofitar la vida, i suposa una vida calmada i tranquil·la en una cala que és el locus amoenus del paisatge per aconseguir l’amor.

En la segona estrofa, ens queda clar aquesta idea de viure el dia a dia sense preocupar-nos de on anirem quan morim. “Creure en la fusta del rem i en la fusta de l’ escàlem” , significa que només hem de creure allò que podem veure i sentir.

I en la tercera estrofa ens arriba la idea clau i principal del poema, l’amor, ja que diu que tot el que fem, ho hem de fer amb les parpelles obertes i el cor obert, amb els cinc sentits, sense avergonyir-se del que pugui passar durant la nit.

I en els versos de l’última estrofa veiem l’amor pur i desitjat. Fa referència a la rosa i les seves espines, com que tot amor té els seus petits entrebancs i problemes, però que, malgrat tot, és tan bell com una rosa. I fa referència al vent, element clau dels poemes de Joan Maria de Segarra, com a element que fa que l’amor entre aquesta parella sigui tan pur i clar com l’aigua marina.

MÈTRICA

En aquest poema podem observar que hi ha una gran diversitat mètrica i d’estrofes. Està estructurat en quatre estrofes de diferent nombre de versos amb un metre irregular. La majoria són heptasíl·labs, però també hi ha tetrasíl·labs, pentasíl·labs octosíl·labs i algun decasíl·lab. Aquest poema mostra una certa irregularitat de rima.

FIGURES RETÒRIQUES

voldria, ni molt ni poc : Antítesi

ésser lliure com una ala: Comparació

sense dubte, ni enveja, ni enemic: Polisíndeton

i estimar aquest moment,

i aquesta mica de vent, : Anàfora

i el teu amor, transparent

encendre el foc

del pensament que vibra, - metàfora

rosa i espina: Antítesi

i el teu amor, transparent: Metàfora

com una aigua-marina : Comparació

Poesia recitada: http://www.youtube.com/watch?v=PAE6TY6ftu0