martes, 24 de mayo de 2011

PERE QUART_ VACANCES PAGADES


PERE QUART_ VACANCES PAGADES


He decidit d'anar-me'n per sempre.
Amén.

L'endemà tornaré perquè sóc vell
i tinc els peus molt consentits,
amb inflors de poagre.

Però me'n tornaré demà passat,
rejovenit pel fàstic.
Per sempre més. Amén.

L'endemà passat l'altre tornaré,
colom de raca missatgera,
com ell estúpid.
No pas tan dreturer,
ni blanc tampoc.

Emmetzinat de mites,
amb les sàrries curulles de blasfèmies,
ossut i rebegut, i lleganyós,
príncep desposseit fins del meu somni,
Job d'escaleta;
llenguatallat, sanat,
pastura de menjanca.

Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Però mireu-me:
he retornat encara.
Tot sol, gairebé cec de tanta lepra.

Demà me'n vaig -
no us enganyo aquest cop.
Sí, sí: me'n vaig de quatre grapes
com el rebesavi,
per la drecera dels contrabandistes
fins a la ratlla negra de la mort.
Salto llavors dins la tenebra encesa
on tot és estranger.
On viu, exiliat,
el Déu antic dels pares.


Abans de comentar estrofa per estrofa, és curiós que el títol ironitzi tan un poema com aquest. Un poema molt sentimental i trist, ja que l’autor se sent incomprès i decideix anar-se’n de la seva terra a fer unes “Vacances pagades”. Vacances, perquè marxa de la seva terra a una altra, però no per gust, sinó per necessitat, i pagades es pot entendre com alguna cosa guanyada desprès de la guerra civil, però en el sentit negatiu.

És un poema que reincideix en el tema de l’exili. S’inicia amb dos versos reblats pel terme “amén”, que significa, “així sigui”, és a dir, demana o espera, que quan marxi no tingui perquè tornar, tot i que té que tornar perquè és vell (fixem-nos que en aquesta no diu “amén”), desprès torna a marxar, i torna a demanar que així sigui.
És veritat, que hem dit que vol marxar per necessitat. En realitat, aquesta necessitat és simbòlica, i és que, ell no se sent bé i ell és qui decideix marxar per no tornar viure en una terra feixista.

A la cinquena estrofa, acaba identificant-se amb Job, un personatge bíblic que va ser posat a prova per el diable amb permís de Déu per saber si realment tenia fe amb Déu, i és que Job vivia extremadament bé, era ric i tenia tot el que volia, i Déu creia que amb aquesta situació tenir fe amb Déu era fàcil. Desprès de passar per la misèria i continuar tenint fe, Job passà la prova. Aquesta identificació amb Job tan abstracta (perquè no ens acaba de dir el perquè), la podem entendre de dues maneres:
- Que la guerra civil acaba sent una prova com la que Satanàs li realitzà a Job, per mesurar la fe amb Déu. - O bé, aquesta identificació pot estar concretada en l’estat miserable de rebuig i marginació que tingué Job durant la prova, un estat simbòlic al que té Pere Quart quan s’ha d’exiliar i “rebutjar” la seva pàtria, és a dir, un rebuig per part del país i una marginació d’ell quan té que anar a un altre país.
A la sisena estrofa, ja agafa aquest tren que el portarà lluny de la seva pàtria, i si ens hi fixem, aquest tren i aquestes vacances estan totalment ironitzades per un sentiment de rebuig davant la guerra. Torna a fer referència a aquest allunyament de la seva pàtria (el rebuig que hem estat dient quan parlàvem de Job), i finalment hi ha una dissolució d’uns sentiments d’amor que tenia per la pàtria, amb uns sentiments de vergonya davant la guerra. “Oh terra sense cel!” junt amb la sisena estrofa acaben marcant la desesperació i desesperança que Oliver té.

I ja les últimes estrofes, desprès d’haver fet una reflexió, ja marxa segur d’aquella terra feixista que se sent avergonyit, cap a una nova terra desconeguda per ell. A quatre potes, com els prehistòrics (ja que surt d’un país en guerra, que no ha evolucionat), marxa cap a una tenebra vida, on tot és estranger. S’ha exiliat.

Important destacar, els últims dos versos que fan referència a Déu (ja tractat a les anteriors estrofes amb Job). Ironitzant, per variar, quan diu que Déu és exiliat, i és que, dolorit Oliver, no entén com Déu ha pogut desocupar-se del patiment dels exiliats.

Els colors del comentari concorden amb els colors del poema, on podem concretar la informació del comentari.

- Raquel i grup

2 comentarios:

  1. http://anna-historias.blogspot.com.es/
    os invito a que lo visiten

    ResponderEliminar
  2. http://anna-historias.blogspot.com.es/
    os invito a que lo visiten

    ResponderEliminar