jueves, 12 de mayo de 2011

Súnion! de Carles Riba

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Carles Riba va neixer el dia 23 de Setembre de 1893 a Barcelona. Va cursar els estudis de Dret, Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1916 es va casar amb Clementina Arderiu. Completà la seva formació clàssica amb viatges a Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920. Va treballar a la Fundació Bernat Metge i va passar a ser professor de grec a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1934. En motiu del règim franquista es va veure obligat a exiliar-se a Montpeller (França). Fou el portaveu indiscutible dels intel·lectuals catalans.

El poema forma part del llibre Les elegies de Bierville 1943( volum publicat en el retorn de Carles Riba a Barcelona).
S’inspira en la visió del temple de Súnion, d’alt d’un promontori sobre el mar, on només resten algunes columnes en peu, les altres descansen sota les aigües.
Estableix un paral·lelisme amb la seva situació d’exiliat. Creu que pot fer front a totes les adversitats i que com un mariner que tenia per far el temple de Súnion, ell també algun dia, perdut ara Bierville, gràcies a la força que li provoca el record del temple, que actua com a far salvador, podrà retornar a la pàtria. Per al nadiu d’aquella terra, és temple i; per l’exiliat, que és ell, funciona com a imatge del seu record, i aquesta imatge consola la seva situació d’exiliat. És una imatge nítida, salvadora, que consola el seu pessimisme, els seus tristos pensaments (“oh precís, oh fantasmal”: perquè és una imatge i perquè no és real al seu cap).
Als versos finals pren consciència que en aquesta vida no s’és ric pel que es pugui tenir, sinó per tot el que hem donat als altres, fins i tot el
sacrifici solidari de l’exiliat a favor de les llibertats de la pàtria.
Recursos literaris:
- Personificació del temple
- Identificació del poeta amb el temple.

30 comentarios:

  1. Carles Riba va sentir un gran interès per les llengües i per l'aprenentatge en general. Durant la seva escolaritat va anar rebent matrícula rere matrícula.

    Es va relacionar amb altres grans noms de la literatura catalana del segle XX, així com conèixer-ne l'estil literari.

    Potser per això és tan també reconegut com a crític, amb elogis dedicats a personatges com Eugeni d'Ors o Josep Carner.

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  3. Estaria bé que aprenguessis a comentar poemes abans de penjar aquesta merda

    ResponderEliminar
  4. Estaria bé que aprenguessis a comentar poemes abans de penjar aquesta merda

    ResponderEliminar
  5. A ver mi gente, el poema esta de puta madre no sus quejeis.
    Bendisione

    ResponderEliminar
  6. Era un Domingo en la tarde , fuí a los coches de choque
    y estaban pinchando el disco que a mi tanto me pone
    fuí a sacar cuatro fichas y me compré un abono
    y estuve oteando en la pista pa busca´un coche rojo

    Mientras daba una vuelta de reconocimiento
    mirando si el material de la atracción era bueno
    iba subiendo la rampa , andando hacia la taquilla
    y se me encendió el alma , corazón y rodillas

    Allí estabas tú
    con tu melena al viento platino de bote y allí estabas tú
    allí estabas tú
    con tu super niki de tirantes brillantes , allí estabas tú
    Allí estaba yo
    con el tabaco al hombro , camiseta blanca , allí estaba yo
    allí estaba yo
    vaquero ajustau y botines de punta , allí estaba yo

    Como podía entrar a ese pedazo de chorba
    no la quería asustar como asustaba a las otras
    fuí a por ella y la dije "cielo monta conmigo"
    y ella me dijo "de acuerdo, pareces muy buen chico"

    No la miaraba a los ojos pues me daba vergüenza
    ni la podía mirar directamente a las tetas
    así empecé a chocar violéntamente a los otros
    y ella se sujetó fuerte a mis brazos y a mis hombros

    Allí estabas tú
    con tu melena al viento platino de bote y allí estabas tú
    allí estabas tú
    con tu super niki de tirantes brillantes , allí estabas tú

    Allí estaba yo
    con el tabaco al hombro, camiseta blanca , allí estaba yo
    allí estaba yo
    vaquero ajustau y botines de punta , allí estaba yo

    ResponderEliminar
  7. Vaya mierda de comentario, estudia anda que no sabes nada.

    ResponderEliminar
  8. Hola Anna, como estas

    ResponderEliminar
  9. Bon comentari, m'ha servit per estudiar.

    ResponderEliminar
  10. deixau de tocar els ous per aqui caps de truja gorda

    ResponderEliminar
  11. si no saveys ni cono escrivir nyo comentenis!!! mieñlda de comenadnios?

    ResponderEliminar