lunes, 2 de mayo de 2011

tot l'enyor de demà

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.
Vocabulari:
Aeropla: Avió
Sengles: Un o una per a cadascuna de dues o mes persones.
Adroguer: Persona que te una adrogueria o qui o despatxa
Quitxalla: Conjunt de nens i nenes petites, canalla.
Fressa: Soroll, enrenou, brogit.

Comentari:

Joan Salvat Papasseit, en aquest poema ens transmet les seves ganes de viure, encara que a de sofrir l´ agonia de la seva enfermetat (la tuberculosi). Es resigna a morir. Es fixa en les coses simples quotidianes i en petits detalls i en el poema fa una valoració de tot això que només pot contemplar (per que la seva enfermetat no el deixa fer vida normal). Papasseit manifesta la seva filosofia contingudament i emotivament, també ens fa veure tot el que anyora com es reflecteix en el titol (Tot l’enyor de dema), per a Salvat Papasseit la mort no es dolenta (pensament occidental unit amb el pensament oriental) i també creu que sempre hi ha vida, que la vida es eterna (creu en una roda de rencarnació, com un ciclo que mai acaba).
Papasseit observa les tanques amb flors, les places lluentes de claror del sol, la lluna, la noia que porta la llet i la seva rialla fresca, el bailet que vol vendre el diari, el trenvia, el carter, l’aeropla, les dones del barri matineres,direcció al mercat, el veïnat senser, els carreters dormits, la vida del carrer. El bailet que vol vendre els diaris representa la joventut i la vitalitat, la claror i les flors el color de la vida. La noia que porta la llet la bellesa, la sensualitat i la delicadesa, tot es una selecció o conjunt de escenes nitides, sustantibitzades i pures plenes de color, comm si el matex autor les hagues pintat.

Tema: L’emfermetat de l’autor ocupa el primer pla, la seva actitut es optimista i amb delit la vida, no deixa el seu sentimentalisme ni la seva sensiblitat.

Estructura: El poema te una numeració molt senzilla, tot esta dividit en episodis plens de impresions que veu o recorda, tot esta lligat.La metrica es força regular, en la primera part del poema domina l'estrofa de 6,2,6,6,6,(6+3),6,3,6,6,6,6,(6+6)6,(6+6)6,3,3.En la segona 3,(6+6),6,6,6,6,(6+6)6,4(6+6),6,4,6,6,6,6,(6+3),6,6,6,6,6,(6+6)10,(6+6),6.I en la tercera part 6,6,6,(6+6),(6+6),2,5,6,3,5,6,6,6,4,2,6,2,6,6,6,3,3.

5 comentarios:

  1. És veritat que podem veure un gran optimisme vital dintre d'aquest home. Sense pensar en aspectes transcendents accepta la mort, i és conscient que és una cosa normal i que a tohtom li passarà, a qui de moment no li passa resta com cada dia veient la vida quotidiana que encara que no ens ho sembli, és qui ens dóna els millors regals.

    Raquel i grup.

    ResponderEliminar